Mostrando entradas con la etiqueta SOCIOS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta SOCIOS. Mostrar todas las entradas
POSA'M UNA DOTZENA. SORTEO DEL SOCIO/A
En POSA'M UNA DOTZENA se realizará el sorteo del socio/a. Todas las personas que sean socias y hayan recogido su carnet de socio/a, entrarán a participar en este sorteo. Si todavía no eren na de esas personas, puedes hacerte socio/a de Trenca't enviando un correo con tu nombre, teléfono y correo y un permiso expreso para poder enviarte información de Trenca't la Closca a trencatlaclosca@trencatlaclosca.org
POSA'M UNA DOTZENA III. SORTEIG DEL SOCI/A
Com cada any farem un sorteig d'un joc de taula entre els nostres socis/es de Trenca't la Closca. Ho farem en el transcurs de l'activitat de POSA'M UNA DOTZENA III. Si encara no ets soci o sòcia de Trenca't la Closca ho pots ser enviant un correu a trencatlalcosca@trencatlaclosca.org amb el teu nom cognom, telèfon, i correu electrònic. T'esperem el dia 16 de Desembre a Posa'm una dotzena III inaugurant espai!
SORTEO DE SOCIOS/AS EN POSA'M UNA DOTZENA 2!!
Si ya sois socios/as de Trenca't estupendo y si no todavía podéis entrar en el sorteo de este año si os hacéis socios enviando un correo a trencatlaclosca@trencatlaclosca.org pidiendo vuestro número de socio.
Os dejamos el cartel del evento.
POSA'M UNA DOTZENA! SORTEO DE SOCIOS/AS
SORTEO DE SOCIOS/AS DE POSA'M UNA DOTZENA!
Por tercer año celebramos nuestro sorteo de socios/as. ¿En qué consiste? Si ya eres socio/a de Trenca't la Closca entrarás en el sorteo de un juego de mesa, que celebraremos ese mismo día. ¿Y si no soy socio/a? tranquilidad, para entrar en el sorteo de este año lo único que tendréis que hacer es enviar un correo electrónico a trencatlaclosca@trencatlaclosca.org dando vuestros datos personales y entraréis directamente en el sorteo de este año. Recordar que esta no es la única ventaja que disfrutaréis siendo socios/as de Trenca't y que además en este sorteo no hace falta estar presente para que os toque, pero si venir a recogerlo en alguna de nuestras actividades.
¿QUIERES SER SOCIO/A?
Aquí, en la asociación Trenca't
la Closca todas nuestras actividades están abiertas a todo el mundo,
siempre son gratuitas y nos encanta que cada vez venga gente nueva y diferente
y como no, también que repitan los de siempre. En nuestras actividades puedes
participar libremente, aunque no seáis socios o socias, de ellas, pero la
verdad es que si dais el paso tampoco os arrepentiréis.
Aunque os podéis hacer socios en cualquier momento, a
finales del año, realizamos una campaña para potenciar la entrada de socios y
socias nuevos a la asociación. Este año tendréis hasta el día 18 de Diciembre
para haceros socios o socias si queréis entrar en el sorteo de un juego el día
19 de Diciembre dentro de la actividad que realicemos.
Aquí os dejamos una
serie de preguntas que a lo mejor os estáis haciendo de cómo ser socio de Trenca't la Closca.
¿Quién puede hacerse socio de Trenca't la Closca?
Cualquiera. Es decir es posible que todavía no hayáis venido
a ninguna actividad o que a lo mejor en el futuro lo queráis hacer, o a lo
mejor solo lo podréis hacer una vez al año. Aun así podéis haceros socios o
socias de Trenca't, sin poneros
ninguna limitación ni de edad, sexo, ni tan siquiera donde viváis. Aunque sea
una asociación ubicada en Gavà, los socios pueden ser de donde quieran.
¿Cómo me puedo hacer socio o socia de Trenca't la Closca?
Únicamente tienes que enviarnos un mail a
trencatlaclosca@trencatlaclosca.org con el asunto QUIERO HACERME SOCIO, con tu
nombre, e-mail y un número de teléfono.
¿Me cuesta algo, económicamente hablando, el hacerme
socio de Trenca't la Closca?
Pues la respuesta es que NO. La cuota de socio es de 0€.
¿Tiene alguna ventaja ser socio o socia de Trenca't la Closca?
Si, tiene 3 ventajas a las que solo acceden los socios.
-En el premio a la participación de nuestros torneos, si
participáis en ellos, los socios que lo hagan tienen doble papeleta.
-Si sois socios de Trenca't
la Closca y ya habéis recogido vuestro carnet en alguna de las actividades,
presentándolo en la tienda de Ziggurat Jocs tenéis un 10% de descuento
-Entráis en el sorteo anual de un juego de mesa, que se
realiza dentro de alguna de las últimas actividades del año. A diferencia de
otros premios en este no tienes que estar presente, aunque si lo estáis tenéis
doble papeleta, para que os toque. Aunque si es verdad que lo tendréis que
pasar a buscar en alguna de las actividades que realicemos.
¿ A parte de a mí mismo, le beneficia a alguien más que
yo sea socio?
Pues sí, le beneficia directamente a la entidad, ya que así
tenemos más fuerza para seguir potenciando el juego y el Ocio Alternativo.
¿Si aun así decido no ser socio de Trenca't la Closca, podré venir a las actividades?
Como ya hemos comentado antes ¡Claro! Seréis bienvenidos y
bienvenidas a poder disfrutar de las actividades cuando más os apetezca.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquí, en l'associació Trenca't
la Closca totes les nostres activitats estan obertes a tothom, sempre són
gratuïtes i ens encanta que cada vegada vingui gent nova i diferent i com no,
també que repeteixin els de sempre. En les nostres activitats pots participar
lliurement, encara que no sigueu socis o sòcies, d'elles, però la veritat és
que si doneu el pas tampoc us penedireu.
Encara que us podeu fer socis a qualsevol moment, a la fi de
l'any, realitzem una campanya per potenciar l'entrada de socis i sòcies nous a
l'associació. Aquest any tindreu fins al dia 18 de Desembre per fer-vos socis o
sòcies si voleu entrar en el sorteig d'un joc el dia 19 de Desembre dins de
l'activitat que realitzem.
Aquí us deixem una sèrie de preguntes que potser us esteu
fent de com ser soci de Trenca't la Closca.
Qui pot fer-se soci de Trenca't la Closca?
Qualsevol. És a dir és possible que encara no hàgiu vingut a
cap activitat o que potser en el futur el vulgueu fer, o potser solament ho
podreu fer una vegada a l'any. Així i tot podeu fer-vos socis o sòcies de Trenca't,
sense posar-vos cap limitació ni d'edat, sexe, ni tan sols on visqueu. Encara
que sigui una associació situada a Gavà, els socis poden ser d'on vulguin.
Com em puc fer soci o sòcia de Trenca't la Closca?
Únicament has d'enviar-nos un mail a
trencatlaclosca@trencatlaclosca.org amb l'assumpte VULL FER-ME SOCI, amb el teu
nom, e-mail i un número de telèfon.
Em costa alguna cosa, econòmicament parlant, el fer-me
soci de Trenca't la Closca?
Doncs la resposta és que NO. La quota de soci és de 0€.
Té algun avantatge ser soci o sòcia de Trenca't la Closca?
Si, té 3 avantatges a les quals solament accedeixen els
socis.
-En el premi a la participació dels nostres tornejos, si
participeu en ells, els socis que ho facin tenen doble papereta.
-Si sou socis de Trenca't
la Closca i ja heu recollit el vostre carnet en alguna de les activitats,
presentant-ho en la botiga de Ziggurat Jocs teniu un 10% de descompte
-Entreu en el sorteig anual d'un joc de taula, que es
realitza dins d'alguna de les últimes activitats de l'any. A diferència
d'altres premis en aquest no has d'estar present, encara que si ho esteu teniu
doble papereta, perquè us toqui. Encara que si és veritat que ho haureu de
passar a buscar en alguna de les activitats que realitzem.
A part de mi mateix, li beneficia a algú més que jo sigui
soci?
Doncs sí, li beneficia directament a l'entitat, ja que així
tenim més força per seguir potenciant el joc i l'Oci Alternatiu.
Si així i tot decideixo no ser soci de Trenca't la Closca, podré venir a les
activitats?
Com ja hem
comentat abans Clar! Sereu benvinguts i benvingudes a poder gaudir de
les activitats quan més us vingui de gust.
LLEURETECA NOCTURNA 6. LA NOCHE DE JACK
El pasado viernes celebramos nuestra sexta lleureteca nocturna. Esta vez la dedicamos a juegos sobre ciudades, Ciudad Machi Koro (que sesilusionó un poco) Sombras sobre Londres (la partida estrella de la noche) King of Tokyo (magnífico filler) Marrakech (sencillo pero eficaz) Piko Piko (este se coló) y Cartagena ( juego sencillo pero que gustó bastante). Os dejamos las fotos además de una sorpresa: El diario de Jack donde relata que sucedió esa noche en Whitechapel gracias a un testigo clave: El propio Jack (Marc V.)
Extra, extra!!!
Jack ha tornat a actuar. Ja en son cinc les “Desdichades” que han estat víctimes de la seva despietada ànima perversa.
La policia afirma que el té localitzat el seu cau i ha encerclat la zona centre de Whitechapel per capturar-lo.
El desenllaç es preveu imminent. Segueixi les noticies al blog de Trenca’t la Closca.
Extra, extra!!!
Jack ha escapat. La policia està completament desorientada.
Al blog de trenca’t la closca hem aconseguit posar-nos en contacte amb Jack que ha accedit a concedir-nos una entrevista.
“Sempre tinc un as desat sota la màniga”, ens ha afirmat. I sí, ha patit per la possibilitat que el capturessin. “Han estat a prop. Molt a prop! Massa a prop!!!”
Si vol conèixer l’entrevista complerta segueixi atentament aquest blog.
Primera nit
M’ho prenc amb calma. Passen quatre hores abans d’actuar.
La meva primera víctima té lloc en el 67. He pres un risc enorme. Em trobo envoltat per quatre policies. Estic convençut que no me’n sortiré. Quina vergonya, capturat a la primera nit com un passerell.
Prenc un carruatge que em porta a 52 i 14. Però el cercle s’estreny i estic envoltat de tres policies. Si no m’espavilo a la següent en capturen.
Un assassí sempre torna a l’escena del crim. Així que prenc un altre carruatge per desfer els meus passos (52 i 67). Es troba una pista en 52 quan tot just hi acabo de passar. Continuo rodejat per tres policies. La situació és desesperada.
Agafo un carreró que em porta a 86. He aconseguit trencar el cercle policial. Per primer cop durant la nit estic convençut que avui dormiré a casa.
Segur de mi mateix decideixo donar una volta i no anar-hi directament. Prenc un carruatge a 102 i 101 mentre la policia continua concentrada en buscar pistes per dalt.
Desprès vaig xino-xano al 124. Oh, no m’he confiat. Acaben de trobar la pista del 101.
Corro cap a casa (141) abans de concedir una altra pista.
Em costa dormir. Veig el ganivet tacat de sang i penso que han estat molt a prop. Però la pujada d’adrenalina em fa estar eufòric. Demà tornaré a matar.
Segona nit
La son ha estat esquiva, però al final he caigut rendit.
En despertar-me consulto el blog de trenca’t la closca per conèixer les darreres noticies. L’assassinat surt a tota plana. Somric llegint sobre la meva obra. Però a mesura que avanço en la lectura em torna a saltar el neguit de la nit passada. Les sospites de la policia s’apropen molt al meu cau. No pot ser! Només he concedit dos pistes!!!!
L’adrenalina em torna a bullir. És una droga que m’impulsa a tornar a matar, però aquest cop he de ser més cautelós.
------
L’oportunitat es presenta a la segona hora i escullo la meva segona víctima en el 48.
Prenc un carruatge que em porta a 62 i 98. Això em fa rodejar el perímetre que marquen els policies més propers. Es arriscat ja que el moviment seria molt evident de trobar una pista.
Prenc un altre carruatge per allunyar-me el més possible de l’escena del crim (122 i 155). La policia està completament desorientada. Estic al costat de casa i no s’ha trobat cap pista.
Decideixo donar-los un cop de mà i augmentar la commoció que els nubla el cervell. Prenc un carreró a 170. Continuo al costat de casa. Sona el xiulet de la policia. Acaben de trobar la pista en 122. Torna el neguit i el temor a que m’atrapin.
Arribo a casa (141). Sento com els xiulets s’allunyen cap a la zona centre. Sí, estan a prop. Però ben despistats.
Començo a pensar que ha estat una sort que trobessin la pista en 122 i que creuar innecessàriament el carreró de 155 a 170 ha estat un cop magistral per allunyar del 141 les sospites de la policia i centrar-les al bell mig de Whitechapel.
Convençut de mi mateix planifico els meus dos propers assassinats abans d’anar a dormir. He de ser molt cautelós. La policia ha caigut en un parany, però qualsevol errada per part meva els portarà directament al meu cau.
Tercera nit
He dormit com un tronc.
En despertar-me consulto el blog de trenca’t la closca per conèixer les darreres noticies. Llegeixo com la preocupació de la opinió pública creix davant del segon assassinat. Per calmar els ànims la policia afirma que té sospites fermes sobre el meu amagatall. Una font de la policia que prefereix quedar en l’anonimat filtra que s’estan plantejant el 69 com la meva residència. Però en que carai estan pensant!!! Si les dos “desdichades” aixequessin el cap...
Però, no poden. Estan mortes. Ben mortes. I aquesta nit en moriran dos més.
------
La confiança en mi mateix no pot estar més alta i no m’espero. Mato de seguida. Al 21 i al 84. La policia es concentra en la zona centre de Whitechapel.
Prenc un carruatge que em porta a 100 i 170. Passo per sobre d’un policia que ni s’adona de la meva presència. Estic al costat de casa. La policia em busca pel centre. Han enviat a una patrulla al 69. Com no!
Estic a la seva esquena. Amb certa tranquil•litat. Però no se que fer. Estic temptat d’entrar a casa i deixar a la policia sense pistes i amb un pam de nas. Si la policia cregués que la segona víctima és la de 21 reforçaria que el meu cau està pels voltants de 69. Com me’n riuria! Però si cregués que és la de 84 podria lligar caps i si creués el carrer cap a la zona baixa tindria molts problemes.
Decideixo prendre-m’ho amb calma, donar una volta pel meu barri i seguir jugant amb la policia. Prenc un carruatge que em porta a 182 i 155. La policia està com boja pensant que estic passant pel seu costat. Comencen a assaltar les cases del centre amb la intenció de trobar-me. Troben la meva pista en el 100. Adéu al meu pla de desplaçar-los cap al mig-est de Whitechapel.
Entro a casa (141). Ha estat una nit plàcida. Massa plàcida. Tinc sentiments estranys. Matar ja no és el mateix. Contemplo el ganivet tacat de sang i el plaer que vaig sentir el primer cop s’ha esvaït.
Sí. Tornaré a matar. Però només per poder seguir jugant al joc del gat i la rata. Em fan pena els pobres policies. Quasi desitjaria que m’atrapessin. Quasi.
Me’n vaig a dormir pensant si no m’hauré tornat massa agosarat.
Quarta nit
He dormit poc, de forma intermitent. No aconsegueixo tranquil•litzar-me. Escolto els xiulets de la policia al barri del costat. Però no puc deixar de preocupar-me quan passen a prop. La d’avui serà la meva darrera víctima.
Com cada matí en aixecar-me consulto el blog de trenca’t la closca. Han tret una edició especial dels meus crims. El pànic s’ha apoderat dels carrers. “Terrible!!!”, “Apocalíptic!!!” són els seus titulars.
La policia ha pres el centre de Whitechapel. Fonts policials afirmen que estan convençudes que la meva residencia és al bell mig. No obstant, encara hi ha algú que pensa en el 69. Què tindrà aquest número que els atreu tant? També hi ha qui pensa en el 125. No s’imagina que a prop està.
------
Les cartes estan marcades. He decidit matar en el 158. La policia ho sap i jo sé que la policia ho sap. Així que vaig per feina. En això s’ha convertir matar? En una feina? Ja no m’omple. Aquesta nit ho deixo.
Prenc un carruatge que em porta a 185 i 183. La policia assalta el centre bloquejant qualsevol entrada i entrant de forma indiscriminada a totes les cases. Si sabessin quan lluny estic en aquests moments.
Prenc un passatge que em porta al 155. És el camí més directe cap a casa. La policia es torna boja. Sospita i amb raó que al següent moviment entraré a casa. Del que no sospita gens es que estic passant per la seva esquena com si res.
Però tot i així, perquè estic tan nerviós? Ho sé. Hi ha dos policies que amb un moviment em poden bloquejar el pas a casa. Fins i tot en un atac de bogeria, contravenint tota lògica i sense fer cas als seus superiors, algun d’ells em podria arribar a capturar en el 155. Torno a sentir bullir sang dins meu. El temor de ser capturat tan a prop de casa creix. Em desespera creure que tota la feina per desconcertar la policia se n’aniria en orris en un picar de dits.
Però això no passa. La policia continua capficada en centre.
Entro a casa (141). Estic decebut. La mort de les “desdichades” ja no em proporciona cap satisfacció i de la policia... què en puc dir? en fi, espero dimissions en massa. Jua, jua...
Recullo les meves coses i marxo de Londres. La gent de Whitechapel pot estar tranquil•la. Els assassinats s’han acabat.
En tancar la porta miro per darrer cop el ganivet ple de sang que he deixat sobre la taula. Qui sap si algun dia tornaré a buscar-lo per reprendre la meva activitat...
Extra, extra!!!
Jack ha tornat a actuar. Ja en son cinc les “Desdichades” que han estat víctimes de la seva despietada ànima perversa.
La policia afirma que el té localitzat el seu cau i ha encerclat la zona centre de Whitechapel per capturar-lo.
El desenllaç es preveu imminent. Segueixi les noticies al blog de Trenca’t la Closca.
Extra, extra!!!
Jack ha escapat. La policia està completament desorientada.
Al blog de trenca’t la closca hem aconseguit posar-nos en contacte amb Jack que ha accedit a concedir-nos una entrevista.
“Sempre tinc un as desat sota la màniga”, ens ha afirmat. I sí, ha patit per la possibilitat que el capturessin. “Han estat a prop. Molt a prop! Massa a prop!!!”
Si vol conèixer l’entrevista complerta segueixi atentament aquest blog.
Primera nit
M’ho prenc amb calma. Passen quatre hores abans d’actuar.
La meva primera víctima té lloc en el 67. He pres un risc enorme. Em trobo envoltat per quatre policies. Estic convençut que no me’n sortiré. Quina vergonya, capturat a la primera nit com un passerell.
Prenc un carruatge que em porta a 52 i 14. Però el cercle s’estreny i estic envoltat de tres policies. Si no m’espavilo a la següent en capturen.
Un assassí sempre torna a l’escena del crim. Així que prenc un altre carruatge per desfer els meus passos (52 i 67). Es troba una pista en 52 quan tot just hi acabo de passar. Continuo rodejat per tres policies. La situació és desesperada.
Agafo un carreró que em porta a 86. He aconseguit trencar el cercle policial. Per primer cop durant la nit estic convençut que avui dormiré a casa.
Segur de mi mateix decideixo donar una volta i no anar-hi directament. Prenc un carruatge a 102 i 101 mentre la policia continua concentrada en buscar pistes per dalt.
Desprès vaig xino-xano al 124. Oh, no m’he confiat. Acaben de trobar la pista del 101.
Corro cap a casa (141) abans de concedir una altra pista.
Em costa dormir. Veig el ganivet tacat de sang i penso que han estat molt a prop. Però la pujada d’adrenalina em fa estar eufòric. Demà tornaré a matar.
Segona nit
La son ha estat esquiva, però al final he caigut rendit.
En despertar-me consulto el blog de trenca’t la closca per conèixer les darreres noticies. L’assassinat surt a tota plana. Somric llegint sobre la meva obra. Però a mesura que avanço en la lectura em torna a saltar el neguit de la nit passada. Les sospites de la policia s’apropen molt al meu cau. No pot ser! Només he concedit dos pistes!!!!
L’adrenalina em torna a bullir. És una droga que m’impulsa a tornar a matar, però aquest cop he de ser més cautelós.
------
L’oportunitat es presenta a la segona hora i escullo la meva segona víctima en el 48.
Prenc un carruatge que em porta a 62 i 98. Això em fa rodejar el perímetre que marquen els policies més propers. Es arriscat ja que el moviment seria molt evident de trobar una pista.
Prenc un altre carruatge per allunyar-me el més possible de l’escena del crim (122 i 155). La policia està completament desorientada. Estic al costat de casa i no s’ha trobat cap pista.
Decideixo donar-los un cop de mà i augmentar la commoció que els nubla el cervell. Prenc un carreró a 170. Continuo al costat de casa. Sona el xiulet de la policia. Acaben de trobar la pista en 122. Torna el neguit i el temor a que m’atrapin.
Arribo a casa (141). Sento com els xiulets s’allunyen cap a la zona centre. Sí, estan a prop. Però ben despistats.
Començo a pensar que ha estat una sort que trobessin la pista en 122 i que creuar innecessàriament el carreró de 155 a 170 ha estat un cop magistral per allunyar del 141 les sospites de la policia i centrar-les al bell mig de Whitechapel.
Convençut de mi mateix planifico els meus dos propers assassinats abans d’anar a dormir. He de ser molt cautelós. La policia ha caigut en un parany, però qualsevol errada per part meva els portarà directament al meu cau.
Tercera nit
He dormit com un tronc.
En despertar-me consulto el blog de trenca’t la closca per conèixer les darreres noticies. Llegeixo com la preocupació de la opinió pública creix davant del segon assassinat. Per calmar els ànims la policia afirma que té sospites fermes sobre el meu amagatall. Una font de la policia que prefereix quedar en l’anonimat filtra que s’estan plantejant el 69 com la meva residència. Però en que carai estan pensant!!! Si les dos “desdichades” aixequessin el cap...
Però, no poden. Estan mortes. Ben mortes. I aquesta nit en moriran dos més.
------
La confiança en mi mateix no pot estar més alta i no m’espero. Mato de seguida. Al 21 i al 84. La policia es concentra en la zona centre de Whitechapel.
Prenc un carruatge que em porta a 100 i 170. Passo per sobre d’un policia que ni s’adona de la meva presència. Estic al costat de casa. La policia em busca pel centre. Han enviat a una patrulla al 69. Com no!
Estic a la seva esquena. Amb certa tranquil•litat. Però no se que fer. Estic temptat d’entrar a casa i deixar a la policia sense pistes i amb un pam de nas. Si la policia cregués que la segona víctima és la de 21 reforçaria que el meu cau està pels voltants de 69. Com me’n riuria! Però si cregués que és la de 84 podria lligar caps i si creués el carrer cap a la zona baixa tindria molts problemes.
Decideixo prendre-m’ho amb calma, donar una volta pel meu barri i seguir jugant amb la policia. Prenc un carruatge que em porta a 182 i 155. La policia està com boja pensant que estic passant pel seu costat. Comencen a assaltar les cases del centre amb la intenció de trobar-me. Troben la meva pista en el 100. Adéu al meu pla de desplaçar-los cap al mig-est de Whitechapel.
Entro a casa (141). Ha estat una nit plàcida. Massa plàcida. Tinc sentiments estranys. Matar ja no és el mateix. Contemplo el ganivet tacat de sang i el plaer que vaig sentir el primer cop s’ha esvaït.
Sí. Tornaré a matar. Però només per poder seguir jugant al joc del gat i la rata. Em fan pena els pobres policies. Quasi desitjaria que m’atrapessin. Quasi.
Me’n vaig a dormir pensant si no m’hauré tornat massa agosarat.
Quarta nit
He dormit poc, de forma intermitent. No aconsegueixo tranquil•litzar-me. Escolto els xiulets de la policia al barri del costat. Però no puc deixar de preocupar-me quan passen a prop. La d’avui serà la meva darrera víctima.
Com cada matí en aixecar-me consulto el blog de trenca’t la closca. Han tret una edició especial dels meus crims. El pànic s’ha apoderat dels carrers. “Terrible!!!”, “Apocalíptic!!!” són els seus titulars.
La policia ha pres el centre de Whitechapel. Fonts policials afirmen que estan convençudes que la meva residencia és al bell mig. No obstant, encara hi ha algú que pensa en el 69. Què tindrà aquest número que els atreu tant? També hi ha qui pensa en el 125. No s’imagina que a prop està.
------
Les cartes estan marcades. He decidit matar en el 158. La policia ho sap i jo sé que la policia ho sap. Així que vaig per feina. En això s’ha convertir matar? En una feina? Ja no m’omple. Aquesta nit ho deixo.
Prenc un carruatge que em porta a 185 i 183. La policia assalta el centre bloquejant qualsevol entrada i entrant de forma indiscriminada a totes les cases. Si sabessin quan lluny estic en aquests moments.
Prenc un passatge que em porta al 155. És el camí més directe cap a casa. La policia es torna boja. Sospita i amb raó que al següent moviment entraré a casa. Del que no sospita gens es que estic passant per la seva esquena com si res.
Però tot i així, perquè estic tan nerviós? Ho sé. Hi ha dos policies que amb un moviment em poden bloquejar el pas a casa. Fins i tot en un atac de bogeria, contravenint tota lògica i sense fer cas als seus superiors, algun d’ells em podria arribar a capturar en el 155. Torno a sentir bullir sang dins meu. El temor de ser capturat tan a prop de casa creix. Em desespera creure que tota la feina per desconcertar la policia se n’aniria en orris en un picar de dits.
Però això no passa. La policia continua capficada en centre.
Entro a casa (141). Estic decebut. La mort de les “desdichades” ja no em proporciona cap satisfacció i de la policia... què en puc dir? en fi, espero dimissions en massa. Jua, jua...
Recullo les meves coses i marxo de Londres. La gent de Whitechapel pot estar tranquil•la. Els assassinats s’han acabat.
En tancar la porta miro per darrer cop el ganivet ple de sang que he deixat sobre la taula. Qui sap si algun dia tornaré a buscar-lo per reprendre la meva activitat...
REPORTATGE DEL II TORNEIG DE CATAN
Us deixem un magnífic reportatge fet per un dels nostres socis de les seves partides al nostre Torneig de Catan. A veure si us agrada i us anima a participar en propers anys...
Reportatge
del 10è classificat en el II Torneig de Catan de Gavà (Organitzat per Trenca’t
la Closca)
He jugat al Catan
des de que va sortir. Sí, tinc els carrers, les casetes i les ciutats de fusta
i no les canviaria per res del mon. En els darrers anys el tenia una mica
oblidat, però des de que em vaig assabentar que Trenca’t la Closca organitzava
un torneig al costat de casa, vaig tornar a sentir el formigueig per jugar-hi
de nou.
El meu primer
torneig. Quina emoció! El resultat final, va ser un matí ple de sensacions, en
un ambient immillorable i uns companys de joc magnífics. Desena posició amb
30,5 punts, gràcies a tres segons llocs consecutius (un d’ells compartit). I
sorpresa final.
A continuació
explico amb més detall com va anar la jornada.
Primera Partida – Taula 5
Per ordre de joc
érem Bea amb el color blanc, Jo (Marc V.) amb el vermell, Marc amb el blau i
Jordi amb el taronja.
La partida és força
equilibrada. Hi ha poca negociació i el lladre es mou sovint sense centrar-se
en un jugador o una posició en concret.
Ràpidament
aconsegueixo la segona ciutat. Expandir-me em costa una mica més degut a que no
tinc accés a fusta i la negociació és escassa. A la que aconsegueixo fer un nou
poblat, el promociono ràpidament a ciutat. Em costa molt més fer el segon
poblat. En el camí aconsegueixo 1 VP.
Bea va creixent a
la par que jo. Li és més fàcil expandir-se, aconsegueix construir en ports. No
ho té tan fàcil per promocionar poblats a ciutats, però ho acaba fent.
En Jordi va una
mica per darrera. Creix a base de poblats que els situa en ports, però no els
pot promocionar a ciutat.
En Marc va bastant
endarrerit. Aconsegueix molt ràpid la gran ruta comercial però es queda
bloquejat i no aconsegueix créixer més.
Quan aconsegueixo
el vuitè (setè visible, tinc 1VP amagat) punt faig un recompte mental per veure
la situació dels meus contrincants. Marc està 5, en Jordi i Bea en tenen 6. El
meu rival clarament és Bea, ja que sospito que té 1VP amagat i té la gran ruta
comercial a tocar. Només necessita un punt addicional. Sense opcions
d’expandir-me, les meves opcions passen per adquirir desenvolupaments ja que
amb un cavaller més aconseguiria els dos punts del gran exercit de cavalleria i
la victòria. És pot aconseguir, tinc accés als recursos i amb ciutat.
L’inconvenient és que necessito un mínim de dos torns.
En la següent ronda
els daus no em somriuen i Bea no té pietat. Aconsegueix fer una poblat i
canviar un recurs amb el Marc que no s’adona que amb aquest canvi perdria la
gran ruta comercial.
Enhorabona per la guanyadora, que acabaria arribant a la final.
El resultat final
(foto 19 del blog) és:
Bea 10 punts + 4
Jo 8 punts + 3
Jordi 6 punts + 2
Marc 3 punts + 1
Segona Partida – Taula 3
Per ordre de joc
érem Leandro amb el color blau, Diego amb el blanc, Jo (Marc V.) amb el vermell
i Oliver amb el taronja.
No tinc tants
records d’aquesta partida com de l’anterior. Sé que va ser partida molt dura,
amb un final molt ajustat sobre la botzina.
Veient el taulell
final, veig que torno a créixer a base de ciutats. Recordo que inicialment em
vaig arriscar posant la meva ciutat al costat del 3 blat. Que va sortir dos
cops (un en el meu torn i un altre en l’anterior al meu) i en tots dos vaig
poder promocionar un poblat a ciutat.
De les anotacions
que vaig prendre comentar que va ser una partida amb escassetat de blat (cosa
que ja es veia a venir) i que el lladre es va moure entre el 5 fusta el 8 fang
i en menor grau el 10 fusta, i que va perjudicar bastant aquestes posicions.
Enhorabona pel
Diego, el guanyador.
El resultat final
(foto 60 del blog) és:
Diego 10
punts + 4
Jo
8 punts + 2,5
Leandro 8 punts + 2,5
Oliver 4
punts + 1
Tercera Partida – Taula 3
Per ordre de joc
érem Oscar amb el color blanc, Dani G.R. amb el blau, Jo (Marc V.) amb el
vermell i Leandro amb el taronja.
Partida en la qual
només s’ho va passar bé una persona. De tant en tant passa que els daus son
capritxosos i afavoreixen a un i només un jugador. En aquesta partida va ser
exagerat. El nombre 6 va sortir un cop rere l’altre i quan ja pensaves que per
estadística ja n’hi havia prou tornava a sortir repetidament. Espectacular!!!
El resultat estava
cantat. En Dani, jugava a plaer. A cada 6 cobrava dos fangs i una ovella que
acabarien sent dos i tres. A més a més, tenia els ports 2:1 tan de fang com
d’ovella. El seu creixement estava sent de vertigen. Per acabar de posar-s’ho
fàcil, recordo un moment crític en que va sortir un 7 i enlloc de posar-lo
sobre el 6, va anar a parar un bosc. I ja està, d’allí no es va moure. Al
final, si volies fer algun canvi havies de passar per ell.
Veient el panorama, la qüestió era fer punts per quedar segon. Un altre
cop vaig optar per fer ciutats.
Enhorabona pel
Dani, el guanyador.
El resultat final
(foto 73 del blog) és:
Dani G.R. 10 punts + 4
Jo
6 punts + 3
Oscar 5
punts + 2
Leandro 3 punts + 1
El final de la Jornada
No farts de Catan, en Leandro, el Diego i jo decidim repetir la segona
partida a mode de final (no oficial, que ningú se m’enfadi) de consolació. En
aquest cas se’ns afegeix la Paula. Foto 90 del blog.
No vaig prendre
nota de com va anar i tampoc recordo gaire cosa. El que sí que va passar és que
es va repetir el resultat. El Diego primer, Leandro i jo empatats en segona
posició i finalment la Paula.
A l’hora dels
premis de participació tant la Paula com Jo som afortunats amb el mapa de la
Península Ibèrica cedit per Devir.
Felicitar a
Trenca’t la Closca i als responsables de la Màquia per un matí rodó.
Espero que hagueu
gaudit d’aquest reportatge. I finalment desitjar que ens retrobem aviat a les lleureteques
de Trenca’t la Closca.
POKER, SORTEO DE SOCIOS Y MÁS.
Este fin de semana, han pasado diferentes cosas. Una, que no pudimos realizar nuestro ya habitual torneo de poker para Sant Nicasi, el patrón de Invierno de Gavà. Pero disfrutamos de una tarde agradable con los casi participantes, sorteando los premios que ya habíamos adquirido para la actividad. Dos, también realizamos el sorteo anual entre nuestros socios. Esta vez el socio agraciado fue el:
El socio es Manuel Rodriguez. ¡Felicidades Manuel! Te ha tocado un Los pilares de la Tierra de Cartas y Aguila Roja el juego de mesa.
Aquí os dejamos las fotos.
Aquí os dejamos las fotos.
¿QUIERES HACERTE SOCIO/SOCIA DE TRENCA'T LA CLOSCA?
Aunque os podéis hacer socios en cualquier momento del año a finales, y éste es el segundo año que lo hacemos, realizamos una campaña para potenciar la entrada de socios y socias nuevos a la asociación. Este año tendréis hasta el día 12 de Diciembre para haceros socios o socias si queréis entrar en el sorteo de un juego el día 13 de Diciembre dentro de la actividad del VI TORNEIG DE PÒQUER SOLIDARI DE GAVÀ. Aquí os dejamos una serie de preguntas que a lo mejor os estáis haciendo de como ser socio de Trenca't la Closca.
¿Quién puede hacerse socio de Trenca't la Closca?
Cualquiera. Es decir es posible que todavía no hayais venido a ninguna actividad o que a lo mejor en el futuro lo querráis hacer, o a lo mejor solo lo podréis hacer una vez al año. Aún así podeis haceros socios o socias de Trenca't, sin poneros ninguna limitación ni de edad, sexo, ni tan siquiera donde vivais. Aunque sea una asociación ubicada en Gavà, los socios pueden ser de donde quieran.
¿Cómo me puedo hacer socio o socia de Trenca't la Closca?
Únicamente tienes que enviarnos un mail a trencatlaclosca@trencatlaclosca.org con el asunto QUIERO HACERME SOCIO, con tu nombre, mail y un número de teléfono.
¿Me cuesta algo, económicamente hablando, el hacerme socio de Trenca't la Closca?
Pues la respuesta es que NO. La cuota de socio es de 0€.
¿Tiene alguna ventaja ser socio o socia de Trenca't la Closca?
Si, tiene 3 ventajas a las que solo acceden los socios.
-En el premio a la participación de nuestros torneos, si participais en ellos, los socios que lo hagan tienen doble papeleta.
-Si sois socios de Trenca't la Closca y ya habéis recogido vuestro carnet en alguna de las actividades, presentándolo en la tienda de Ziggurat Jocs tenéis un 10% de descuento
-Entráis en el sorteo anual de un juego de mesa, que se realiza dentro de alguna de las últimas actividades del año. A diferencia de otros premios en este no tienes que estar presente, aunque si lo estáis teneis doble papeleta, para que os toque. Aunque si es verdad que lo tendréis que pasar a buscar en alguna de las actividades que realicemos.
¿ A parte de a mi mismo, le beneficia a alguien más que yo sea socio?
Pues si, le beneficia directamente a la entidad, ya que así tenemos más fuerza para seguir potenciando el juego y el Ocio Alternativo.
¿Si aún así decido no ser socio de Trenca't la Closca, podré venir a las actividades?
Como ya hemos comentado antes ¡Claro! Seréis bienvenidos y bienvenidas a poder disfrutar de las actividades cuando más os apetezca.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)